Paraulogic

La mecànica del joc és simple, però no pas fàcil de dominar: l’usuari disposa de set lletres, col·locades en sis hexàgons blaus i un de vermell, a la manera de les cel·les d’un rusc. L’objectiu és trobar tantes paraules com sigui possible a partir d’aquestes lletres, a condició que continguin la lletra de l’hexàgon central, de color vermell. Els mots, a més, han de tenir un mínim de tres lletres, i s’hi pot repetir una mateixa lletra. La combinació de lletres canvia diàriament, de manera que el total de paraules possibles també canvia cada dia. Cada combinació conté, pel cap baix, una paraula que les incorpora totes, que RodaMots ha convingut a anomenar “tuti”.

El Paraulògic funciona amb un sistema de punts, que l’usuari obté cada volta que introdueix una nova paraula. Els punts són directament proporcionals a l’extensió del mot: com més llarg sigui, més punts s’assoliran. Els de tres lletres concedeixen un punt; els de quatre, dos; i a partir de cinc lletres, els punts són equivalents al nombre de lletres que tingui la paraula. Els “tuti” concedeixen deu punts, que s’afegeixen als punts que s’hi concedeixen pel nombre de lletres –un “tuti” de set lletres, per exemple, valdria disset punts. A mesura que l’usuari vagi aconseguint punts, progressarà pels nivells d’assoliment del joc, simbolitzats –de menor mèrit a més– amb una escala d’inspiració ornitològica: primer, un pollet; tot seguit, un colom; en tercer lloc, un ànec; després, un cigne; seguidament, una òliba; i, finalment, una àliga, la bèstia que distingeix els jugadors més destres, amb el més gran assoliment paraulògic.